viernes, 16 de octubre de 2009

138.- L'ascensor


A la Mariona li deien Netty. Al néixer, la seua mare, la Júlia, estava tan contenta que li va semblar que el món s’il.luminava com un arbre de Nadal. El seu marit no havia vist mai una nena tan preciosa.
.
Vivien en un àtic prop de la Sagrada Família. Era un pis vell, havia estat dels pares de la Júlia, però reformat de dalt a baix. L’antic ascensor tenia un encant especial. La Júlia l’agafava cada matí a la mateixa hora i com sempre es trobava el veí del replà, el Xavi. Es coneixien des de petits i poques paraules havien creuat. El Xavi sempre havia estat sorrut i antipàtic i encara que tenien una edat semblant –a punt de fer els trenta- mai no havien compartit res, ni jocs d’infants ni complicitats d’adolescent. La Netty ja tenia tres mesos i la Júlia no l’havia vist des del naixement de la nena.
.
Aquell dia, però, la Júlia es va veure en l’obligació de dir-li alguna cosa, la seua mare havia mort feia unes setmanes . A les paraules de condol, el Xavi va fer una mena de soroll i es va quedar callat. La Julia havia après a conviure amb el noi però pensava que era un tipus estrany i es va preguntar què passaria amb ell, ara sol , sense la seua mare.
.
Els anys passaren i es continuaven trobant a l’ascensor. De vegades, la Netty li somreia innocentment i ell ni tan sols canviava el gest. La Júlia algun dia l’hagués escanyat.
.
Sabia per les veïnes que treballava en algun lloc però poca cosa més. I sol. Sempre sol.
.
La Netty creixia i cada dia era més guapa i més estudiosa. A l’institut sempre els deien que era molt intel.ligent i aviat aniria a la Universitat. Els seus pares tenien grans projectes però de moment estaven ocupats preparant una gran festa per la nena: 18 anys ja!
.
S’apropava el gran dia i una tarda entrant al pis, la Júlia va escoltar sorpresa que el veí reia i com obrien una ampolla de cava. També rialles d’una noia enamorada... i per uns instants el món –el seu món- es va quedar a les fosques.
.
autora: kweilan, del blog Llibres llegits i per llegir, (conte amb 365 paraules justes!)
.

19 comentarios:

JJMiracle dijo...

Pobra Júlia, segur que no s'ho esperava! :-D Bon relat!

bajoqueta dijo...

Gràcies per un altre conte Kweilan :)

Pep dijo...

Com és la vida ¡¡
segur que hi ha un munt d'històries com aquesta.
Com és la vida i com és .... l'amor.

bon relat¡

Assumpta dijo...

Ostres, Kweilan, és molt bo!!

Potser en Xavi mai havia trobat algú que sabés obrir la porta del seu cor i ara, amb la Mariona, serà feliç per fi!!

I si la Júlia veu que la Mariona és feliç, ella -quan li passi l'ensurt- també ho serà :-)

McAbeu dijo...

El conte està molt ben escrit amb una bona sorpresa al final. De totes maneres la sorpresa que tenim els lectors no es pot ni comparar amb la que té la Júlia :-)

Marta dijo...

Un conte molt ben escrit. Ai, l'amor...té aquestes cose..

Carme Rosanas dijo...

I tant! Quina sorpresa... pobra Júlia. Quin ensurt!

Elfreelang dijo...

Una relat excel·lent. ben escrit !
visca l'amor que acaba acaba la solitud! les mares ja se sap pateixen pels fills i per les filles...crec que faran bona parella!

Garbí24 dijo...

Pobre Xavi...quina espera mes llarga...pero al final tot acabara be , doncs l'unic que vol cada mare es que els seus siguin feliços.

Jordi dijo...

Visca l'amor... i els ascensors!! I el cava, per descomptat!

kweilan dijo...

Llegint els vostres comentaris, me n'adono que una corrent de romanticisme s'estén per la blogosfera.

P-CFACSBC2V: Gràcies i és veritat que la Júlia de moment no reacciona.

bajoqueta: Gràcies a tu!!

Pep: Ja veus que l'amor no té edat.

Assumpta: Ets una romàntica!!! I a més sempre veus els fets positius. Tu no dius Pobra, Júlia...per tu, això és una història amb un futur superfeliç. Ets una alegria, Assumpta!

McAbeu: És veritat que de moment es porta un bon ensurt. Ara, que com diu l'Assumpta això acabarà superbé.

Marta: L'amor és imprevisible. Part de la seua màgia és això.

Carme: És veritat que la pobra Júlia es queda feta pols.

Elvira: Tu també hi veus la part positiva. Molt bé!

garbi24: No hi havia pensat en el pobre Xavi...esperant tant temps que li arribés l'amor.

Jordi: L'ascensor és important a la història i el cava també!!


I moltes gràcies pels vostres comentaris, encantada de què us hagi agradat. Bon cap de setmana!!!

senga dijo...

ei! que anava llegint i no passava res i clar m'ho he imaginat...havia de ser així...m'he fixat amb l'interès de la Júlia per aquest home enigmàtic i ... de ben segur que la seva filla descobreix què és això que volia saber la mare... i també pot passar que no li agradi i que s'acabi aviat la festa...

kweilan dijo...

Gràcies, senga...Pot passar de tot!! Bon cap de setmana!

Sergi dijo...

Home, pot ser que tingués un ensurt inicial, però potser que li doni una oportunitat. Com diu l'Assumpta, potser mai ningú no havia aconseguit obrir-li el cor. Que siguin molt feliços, i la sogra que s'aguanti!

kweilan dijo...

XeXu: Gràcies pel comentari! I bon cap de setmana.

Anónimo dijo...

Una història ben explicada, amb l'ascensor com a "locus amoenus".

Felicitats.

Luguca.

kweilan dijo...

Gràcies, Luguca, pel teu comentari. Bona setmana!

assumpta dijo...

Tan de bo que a la Júlia li torni la claror, tot veien la llum en els ulls de la Netty.

Un magnífic relat, Kweilan!!!
=)

kweilan dijo...

Gràcies -assumpta- una abraçada!!!